skip to Main Content
973 252 414 – 636 599 579 cademacianet@gmail.com

La llegenda de la mala-vella

 Quan arriba la primavera i el bon temps, una de les converses típiques entre dues persones que he escoltat des-de molt petit es la següent:
Un diu:
Ja comence a fer calor! S’ha acabat el mal temps.
I l’altre l’hi respon:
Encara no, falte els dies de la vella
Al cap dels anys us puc assegurar que es ben cert fins que no han passat els dies de la vella en aquestes contrades no s’ha acabat el mal temps
 Perquè entengueu de el que us estic parlant.Aquesta es la llegenda que he escoltat des-de petit i que queda ja cada cop menys gent gran per explicar-la
Diu la llegenda que en un poble del Pallars i havia una dona molt gran ,molt dolenta i mig bruixa que si l’hi anomena mala- vella.
Després de un dur i llarg hivern tenia por que es quedaria sense cap dels seus corders degut al mal temps i fred.
Al arribar el 30 de Març la mala- vella tota cofoia va dir: veus Març Març-erol ja tinc els corders escapats!!.
Peró quedava el 31 de Març.
 El Març enfadat l’hi diu a l’Abril demanant-li tres dies de temps: Abril gentil, donament un (dia), donament dos, donament tres i un que jo en tinc seran quatre.
I els corders de la mala-vella encara tots els podré pernabatre.
Allarga’n-se fins el tres d’Abril es varen gelar tots els corders menys un que es va amagar sota les faldilles de la mala vella.Tot i així al quedar-li la cua fora també se l’hi va gelar.

I el corders de la mala vella varen deixar de comptar 
 Aquests primers dies se’n diu els amprats.Es veu que la gent va agafar por a la bruixa que fes algun tipus de màgia I llavors varen decidir de tapar als sants a les esglésies amb una caputxa aquests dies


També que la cordera que es va salvar va anar a parar amb una ramada d’ovelles i que destacava sobre les demés ja que era molt millor.Llavors el propietari per voler-ho arreglar  l’hi va tallar la cua a tota la resta a veure si milloraven. D’aquí ve la tradició de tallar la cua a les ovelles.  

Aquesta llegenda me la explica-va el meu pare quan jo era petit.Ara la he pogut recuperar gràcies a la bona memòria de la meva mare i d’en Miquel d’antema

La llegenda de la mala-vella

 Quan arriba la primavera i el bon temps, una de les converses típiques entre dues persones que he escoltat des-de molt petit es la següent:
Un diu:
Ja comence a fer calor! S’ha acabat el mal temps.
I l’altre l’hi respon:
Encara no, falte els dies de la vella
Al cap dels anys us puc assegurar que es ben cert fins que no han passat els dies de la vella en aquestes contrades no s’ha acabat el mal temps
 Perquè entengueu de el que us estic parlant.Aquesta es la llegenda que he escoltat des-de petit i que queda ja cada cop menys gent gran per explicar-la
Diu la llegenda que en un poble del Pallars i havia una dona molt gran ,molt dolenta i mig bruixa que si l’hi anomena mala- vella.
Després de un dur i llarg hivern tenia por que es quedaria sense cap dels seus corders degut al mal temps i fred.
Al arribar el 30 de Març la mala- vella tota cofoia va dir: veus Març Març-erol ja tinc els corders escapats!!.
Peró quedava el 31 de Març.
 El Març enfadat l’hi diu a l’Abril demanant-li tres dies de temps: Abril gentil, donament un (dia), donament dos, donament tres i un que jo en tinc seran quatre.
I els corders de la mala-vella encara tots els podré pernabatre.
Allarga’n-se fins el tres d’Abril es varen gelar tots els corders menys un que es va amagar sota les faldilles de la mala vella.Tot i així al quedar-li la cua fora també se l’hi va gelar.

I el corders de la mala vella varen deixar de comptar 
 Aquests primers dies se’n diu els amprats.Es veu que la gent va agafar por a la bruixa que fes algun tipus de màgia I llavors varen decidir de tapar als sants a les esglésies amb una caputxa aquests dies


També que la cordera que es va salvar va anar a parar amb una ramada d’ovelles i que destacava sobre les demés ja que era molt millor.Llavors el propietari per voler-ho arreglar  l’hi va tallar la cua a tota la resta a veure si milloraven. D’aquí ve la tradició de tallar la cua a les ovelles.  

Aquesta llegenda me la explica-va el meu pare quan jo era petit.Ara la he pogut recuperar gràcies a la bona memòria de la meva mare i d’en Miquel d’antema

La llegenda de la mala-vella

 Quan arriba la primavera i el bon temps, una de les converses típiques entre dues persones que he escoltat des-de molt petit es la següent:
Un diu:
Ja comence a fer calor! S’ha acabat el mal temps.
I l’altre l’hi respon:
Encara no, falte els dies de la vella
Al cap dels anys us puc assegurar que es ben cert fins que no han passat els dies de la vella en aquestes contrades no s’ha acabat el mal temps
 Perquè entengueu de el que us estic parlant.Aquesta es la llegenda que he escoltat des-de petit i que queda ja cada cop menys gent gran per explicar-la
Diu la llegenda que en un poble del Pallars i havia una dona molt gran ,molt dolenta i mig bruixa que si l’hi anomena mala- vella.
Després de un dur i llarg hivern tenia por que es quedaria sense cap dels seus corders degut al mal temps i fred.
Al arribar el 30 de Març la mala- vella tota cofoia va dir: veus Març Març-erol ja tinc els corders escapats!!.
Peró quedava el 31 de Març.
 El Març enfadat l’hi diu a l’Abril demanant-li tres dies de temps: Abril gentil, donament un (dia), donament dos, donament tres i un que jo en tinc seran quatre.
I els corders de la mala-vella encara tots els podré pernabatre.
Allarga’n-se fins el tres d’Abril es varen gelar tots els corders menys un que es va amagar sota les faldilles de la mala vella.Tot i així al quedar-li la cua fora també se l’hi va gelar.

I el corders de la mala vella varen deixar de comptar 
 Aquests primers dies se’n diu els amprats.Es veu que la gent va agafar por a la bruixa que fes algun tipus de màgia I llavors varen decidir de tapar als sants a les esglésies amb una caputxa aquests dies


També que la cordera que es va salvar va anar a parar amb una ramada d’ovelles i que destacava sobre les demés ja que era molt millor.Llavors el propietari per voler-ho arreglar  l’hi va tallar la cua a tota la resta a veure si milloraven. D’aquí ve la tradició de tallar la cua a les ovelles.  

Aquesta llegenda me la explica-va el meu pare quan jo era petit.Ara la he pogut recuperar gràcies a la bona memòria de la meva mare i d’en Miquel d’antema